diumenge, 22 de març del 2009

Majoria nacionalista basca

Crec que qualsevol sobiranista català hauria de felicitar el nacionalisme basc en el seu conjunt pels resultats obtinguts en les eleccions celebrades l’1 de març a Euskadi. Em refereixo als resultats reals, no als resultats “oficials”. Tot i que alguns mitjans de comunicació ens vulguin convèncer que hi ha hagut una victòria del PSOE i una derrota del nacionalisme basc, jo considero, igual com el conjunt de militants del Partit Republicà Català, que els resultats constaten una situació de clara majoria dels nacionalistes bascos respecte als nacionalistes espanyols.
Tenint en compte els vots nuls obtinguts per D3M, prop de 100.000, el nacionalisme basc ha passat d’un 58,81% de vots, el 2005, a un 59,9%, el 2009. Si això ho traduïm en vots: 512.144, el 2005, i 532.725, el 2009. Aquests vots donarien un Parlament en què els nacionalistes bascos tindrien 39 escons i els unionistes espanyols, 36. Malauradament, aquesta composició real del Parlament basc és substituïda per una altra d’antidemocràtica, en què l’esquerra abertzale no està representada, i que dóna com a resultat un Parlament en què els unionistes espanyols tenen una majoria que els permetrà ocupar la lehendakaritza. La llei de partits, aprovada pel PSOE i el PP, ha obtingut finalment els resultats previstos: l’eliminació d’una part del sobiranisme basc de la realitat electoral d’Euskadi, i ha permès així una majoria unionista espanyola que no és el reflex en absolut de la realitat sociopolítica del país.
Després d’una legislatura en què el dret a decidir ha estat al centre de la discussió política, en la qual el lehendakari ha estat acusat de portar a terme discussions que semblaven no interessar l’opinió pública, és una satisfacció constatar que els habitants d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa hagin donat al lehendakari Ibarretxe un suport de 396.557 vots; és a dir, 128.440 vots més que els obtinguts el 2005. Ibarretxe ha demostrat que els plantejaments clars i directes tenen el suport de la ciutadania; una ciutadania que entén que la correcta gestió de l’autogovern pot ser complementada pel lideratge polític i pels plantejaments sobiranistes valents que intenten donar solucions a problemes polítics.
Per altra banda, els resultats electorals també indiquen que l’augment de vots per part del PSE i d’UPD es correspon exactament a la baixada de vots per part del PP. Dit en altres paraules: els blocs sobiranista i unionista continuen clars; per cert, amb una destacada majoria nacionalista basca.
És veritat que el nacionalisme basc pot perdre el govern, però no podem oblidar que l’unionisme espanyolista ha hagut de recórrer a lleis que exclouen votants per poder superar numèricament el nacionalisme basc. D’una banda, s’aprofiten d’una llei electoral que dóna el mateix pes polític (25 escons) a Àlaba i a Biscaia, tot i tenir 311.464 habitants i 1.141.457 respectivament i, per l’altra, d’una altra llei que exclou set escons independentistes del Parlament basc.
Aquests dos factors fan que els nacionalistes bascos no en tinguin prou amb una diferència de vots de 96.890 a favor seu per poder governar el seu país. El País Basc esdevé un clar exemple del tarannà antidemocràtic de l’Estat espanyol. Hi ha moltes raons per no voler ser part de l’Estat espanyol, i el desig de voler ser democràtics de veritat n’és una més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada